Temps enrere, compraves un sobre i escrivies una carta amb la teva millor cal·ligrafia i l’enviaves sense saber amb certesa el moment en què arribaria al destinatari. Depenia de tants factors que era gairebé impossible determinar-ho.
Era part de la màgia, suposo: un viatge incert. Tampoc tenies ni la més remota idea del moment precís en què el destinatari decidiria obrir el sobre i llegir-ne el contingut. O potser obriria primer el sobre i llegiria la carta uns dies més tard. O estriparia el sobre sense ni tan sols obrir-lo. I cap a la llar de foc, queel fred no perdona.
Evidentment tampoc sabies el temps que passaria entre llegir la carta i decidir respondre-la. I enviar-la. Dies, setmanes, potser mesos? O potser simplement decidiria no respondre. O decidiria fer-ho, però la carta cauria del camió i mai arribaria a bon port. O potser sí. Però tot plegat era força incert.
Ara pots saber amb exactitud si la teva carta s’ha enviat correctament i si el destinatari l’ha rebut. Pots saber l’hora exacta en què ha decidit obrir el sobre i llegir la carta. Fins i tot pots saber que el destinatari està llegint -i probablementcontestant- cartes, però no precisament la teva. I l’hora exacta en què ha deixat de llegir-ne per anar a fer alguna altra cosa potser més interessant, que, em sap greu donar-te la mala notícia, no sempre pots saber.