Negre, verd i groc
Negre, aquell dia que em vaig perdre. Verd, ningú estava despert tan sols la lluna,...
Negre,
aquell dia que em vaig perdre.
Verd,
ningú estava despert
tan sols la lluna,
preciosa i bruna.
Només una granota
que em feia una ganyota
i jo, pàl·lida com el blau
no trobava la sortida del cau.
Negre, verd i groc!
Se’m barregen tots d’un cop!
Colors per aquí i allà,
no sabia cap on anar.
Vaig anar per tot arreu
corrent, fent fúting i a peu,
només sabia que algun dia
la llum del dia trobaria.
Desembre 2006
6 anys més tard, un dels meus grups preferits va crear aquesta magnífica cançó que inevitablement dialoga amb el meu poema… Casualitat? Ho dubto :).
Càlids vespres verds,
grocs ho trobes
blaus ho perds…